Coincidint amb l'eufòria dels Jocs Olímpics de Barcelona, Núñez aconsegueix per fi el que havia promès: el Barça és l'equip més gran d'Europa. El "Dream team", que deu el seu nom precisament a l'equip de bàsquet dels Estats Units durant els Jocs, és admirat per tothom. Però, coincidint amb una altra final de Copa d'Europa, el somni es trenca i esdevé un malson que conduirà a una de les rodes de premsa més famoses i grotesques de la història: la de la destitució de Johann Cruyff. L'intent de Núñez de reconstruir el seu projecte i unir el barcelonisme tindrà alts i baixos, però coincidint amb les primeres informacions dels suborns de l'empresa Núñez i Navarro a inspectors d'Hisenda, abandonarà la presidència del club. Han estat vint-i-dos anys de mandat, plens de llums i obres, d'èxits i de fracassos, emmirallats en vint-i-tres anys de la presidència d'un altre símbol: Jordi Pujol. El final és irònicament similar per a tots dos. És el final d'una etapa del Barça i de Catalunya.