Sens dubte, és una de les arquitectes catalanes més visionàries que hem tingut, una dona dels 40s però d'esperit mil·lennial. Gràcies a les seves aportacions, tenim edificis tan icònics com el Walden 7 o el barri Gaudí de Reus. Després de formar part del Taller d'Arquitectura, també va construir en solitari i ha investigat sobre arquitectura i gènere.? Tot i així, molt poca gent la coneix, fins i tot en el món de l'arquitectura. Així que creiem que era molt important donar-li aquest espai i conèixer el seu testimoni; una història silenciada i marcada pels obstacles, el dolor i la superació. Per la ruptura amb el seu germà i pel feminisme.
La seva arquitectura aprèn de les construccions anònimes dels pobles catalans. Aquella de materials humils, tradicionals, que s'adapta al lloc sense estridències. Ceràmica, molta ceràmica, però molt ben dissenyada, aplicada des d'un altre punt de vista. Aposten per una estètica nua, despullada. Deixen els materials vistos, tal com són. El resultat: una bellesa austera d'una gran sensibilitat. O, com diuen ells, una normalitat radical. El luxe no està en l'ostentació, sinó en la qualitat dels espais i els materials.
Són un col·lectiu de joves arquitectes que volen canviar el món. Començant per l'habitatge. Són impulsors de l'habitatge cooperatiu a Catalunya, un model no especulatiu, just i assequible molt estès a Dinamarca. Aposten per la sostenibilitat, l'esperit col·laboratiu i la integració social en una disciplina que, malauradament, molts cops ha pecat d'elitista. Des dels marges, amb compromís i activisme, han creat edificis humils i eficients que milloren la vida de les persones. Fins a convertir-se en els guanyadors del Premi Europeu Mies van der Rohe. És un capítol molt especial per a nosaltres perquè defensa uns valors que admirem, l'arquitectura des d'una vessant més solidària i sostenible.?
Són els únics arquitectes catalans que han guanyat el Pritzker, el premi d'arquitectura més prestigiós del món. Per a ells, l'arquitectura és paisatge i natura. Pausa, inspiració, energia. Contemplació i introspecció. Fins i tot, art! Fan espais i instal·lacions que emocionen, que no et deixen indiferent. En moltes ocasions, més que edificis, semblen escultures. Hem tingut la sort i l'honor de xerrar amb en Ramon, la Carme i en Rafael d'una manera molt propera i d'entendre aquesta arquitectura que, des d'Olot i amb una gran sensibilitat, ha fet la volta al món.
Premi Nacional d'Arquitectura i durant molts anys a l'ombra del seu exmarit, el també arquitecte Enric Miralles. La Carme Pinós és una dona que ha obert camí. Va muntar el seu estudi en solitari quan les dones encara eren una excepció en el món de l'arquitectura, el 1991. La seva és una història de superació. És una au fènix. Durant anys va ser oblidada. Ara, després de molts obstacles i molta perseverança, s'ha convertit en una de les nostres arquitectes més reconegudes internacionalment.
En aquest episodi, de l'estudi d'arquitectes Mesura, descobrim obres arquitectòniques que destaquen pels materials de km0, la sostenibilitat i la recuperació de l'artesania i les tradicions constructives catalanes.
Descobrim qui són Cierto estudio, les 6 dones mil·lennials que estan dissenyant la ciutat del segle XXI. Amb menys de 25 anys, ja havien guanyat el concurs d'habitatge públic més rellevant dels darrers anys a Barcelona, competint de manera anònima amb estudis de renom, consolidats i internacionals. Gràcies a això, la plaça de les Glòries comptarà amb un edifici innovador i sostenible, construït amb fusta i en perspectiva de gènere. Però no és l'únic mega concurs que han guanyat. La seva proposta per al carrer Consell de Cent, per exemple, representa una transformació de l'espai públic que aposta per la renaturalització i la inclusió. Carrers domèstics, pensats per a les persones. Amb refugis climàtics envers l'efecte illa de calor i l'emergència mediambiental. Amb elles ens preguntem: què podem aprendre de l'experiència del confinament? Què ens ha d'oferir la ciutat?
L'Eva Franch és una arquitecta, comissària i professora de renom internacional que, venint del Delta de l'Ebre, ha acabat dirigint centres de prestigi com l'AA de Londres, Storefront for Art and Architecture a Nova York o el Festival Model Barcelona. Amb ella, assegudes enmig d'unes muscleres, parlem de totes aquestes qüestions, del nostre territori i del futur que ens agradaria imaginar. Amb la voluntat de transmetre que l'arquitectura no és només els edificis que veiem pel carrer; és ciutat, societat, natura, cultura. Una manera més d'entendre i canviar el món.
Bosch i Capdeferro són uns arquitectes 100% gironins, que s'estimen amb bogeria la seva ciutat. La Bet Capdeferro és del Barri Vell de tota la vida, barri on van fer el seu primer projecte com a estudi: la reforma de la Casa Collage. La conversa amb ella és un aprenentatge continu i en cada paraula transmet com entén l'arquitectura, com un acte d'humilitat i d'amor cap al món. Un amor que li ve de família, i és que descobrim la construcció hexagonal brutalista i misteriosa que va dissenyar el seu tiet.
Aulets és un estudi d'arquitectura que, des de Mallorca i amb una gran sensibilitat, posa l'ecologia i els teixits autòctons al centre dels seus projectes. En destaquen la rehabilitació de la Llotja de Palma, la casa Can Lis de Jorn Utzon, escoles de fusta o un taller d'artista. La seva passió pels boscos els ha acostat també a l'ebenisteria: creen mobles amb fusta de pi mallorquí, una manera més de reivindicar els recursos de l'illa.
Arquitecte, dissenyador i artista outsider. Guillermo Santomà transforma espais, imagina ficcions i crea instal·lacions i artefactes que es mouen entre l'art i la tecnologia. Tot amb les seves mans i amb un llenguatge transgressor i performàtic, que ell mateix defineix com a "depuració bèstia". Un arquitecte difícil d'encasellar, que des de la seva nau de Cornellà de Llobregat s'ha guanyat un gran reconeixement en l'escena artística nacional i internacional.
L'Anna i l'Eugeni són la fusió perfecta entre Finlàndia i Catalunya, una combinació de seny i rauxa que fa que del seu estudi en surtin projectes atractius, molt ben pensats i amb un toc juganer i sorprenent. L'Anna és finlandesa, però ja fa molts anys que viu a Catalunya i, tot i que sent admiració per arquitectes finlandesos com Alvar i Aino Aalto, és una enamorada de l'arquitectura mediterrània i dels seus espais exteriors: porxos, patis, terrasses... Espais que reivindiquen i que incorporen en molts dels seus projectes.
La Benedetta Tagliabue va fundar EMBT amb la seva parella, l'Enric Miralles, i junts van fer edificis tan icònics com el Parlament d'Escòcia o el mercat de Santa Caterina. Després de la mort de Miralles, ella va tirar endavant amb l'estudi i ara és una arquitecta reconeguda arreu del món; és la nostra arquitecta estrella de confiança. L'entrevistem al seu magnífic pis de Ciutat Vella i descobrim la seva manera d'entendre l'arquitectura i el seu vessant més espiritual.
El lleidatà Josep Bunyesc és un arquitecte de natura i muntanya, el Kilian Jornet de l'arquitectura. Construeix els edificis més alts de Catalunya, a més de 2.000 m, i és l'ideòleg de les cases positives; construccions sostenibles que generen més energia que la que consumeixen. La seva arquitectura incorpora materials locals com la fusta, la palla o la pedra, i es caracteritza per un gran respecte per l'entorn.
La Beth Galí és arquitecta, paisatgista, dissenyadora i música. Una dona polifacètica i avançada al seu temps que va transformar l'urbanisme de la Barcelona preolímpica i que ha dissenyat espais públics per tot Europa, però que sovint ha quedat a l'ombra de la seva parella, l'Oriol Bohigas. Descobrim el seu caràcter, el seu posicionament i el seu pis, al bell mig de la plaça Reial, mentre parlem del passat i el present de Barcelona.
Bjarke Ingels és un dels arquitectes més reconeguts mundialment. L'últim arquitecte estrella, el Messi de l'arquitectura. És capaç de materialitzar les idees més extraordinàries i els seus edificis són d'una gran espectacularitat, arriscats i simbòlics. Actualment, té oficines a tres continents i una d'elles l'acaba d'obrir a Barcelona, la ciutat que li va canviar la vida i que el va fer ser arquitecte. Amb ell, des de Copenhaguen, descobrim el fort lligam que té amb Catalunya.
