La relació dels joves amb la sexualitat sempre ha escandalitzat: els anys 60 espantaven les orgies que es vinculaven a la revolució sexual; els 80 van portar una nova onada de pànic al voltant de l’epidèmia de la sida i als 2000 per la coneguda cultura del ‘polvo’ als campus universitaris, però ara les dades indiquen que això està canviant. Sembla que avui el que ens preocupa no és el considerat mal sexe ni l’excés de sexe, sinó la falta de sexe. Com és que en un moment en què el sexe està menys estigmatitzat que mai i és més fàcil d'aconseguir, sembla els joves en practiquen menys? Per què triomfen a les xarxes moviments com el #NoFap, que animen als homes a no masturbar-se? Pràctiques com el topless han deixat d’estar de moda? Sexe digital és sinònim de no sexe o pitjor sexe? En parlem amb Beti Badia, psicòloga i sexòloga, i Georgina Monge, politòloga especialitzada en estudis de gènere.