Segons Picasso, l'Amedeo era "l'únic home amb estil que hi havia a tot París". És gros que et diguin això. Bé, és gros que t'ho digui en Pablo Picasso. Resulta que el bo de l'Amedeo era un faldiller que feia córrer totes les dones. El nano era un tap de bassa, però la seva mirada pura i brillant era irresistible. Coneixerem totes les malifetes d'aquest pintor italià i cantarem la cançó de la tuberculosi (dues vegades i tot!). Enmig d'aquest món tan bohemi, també tindrem lloc per a un final tràgic. Prepareu-vos perquè el clímax de la història és apoteòsic.