Des d'"El búnquer" ens esforcem a tenir biografies variades i que no es converteixi en un "Crims", però la història d'en Jeffrey Dahmer era obligada. No tant pels seus assassinats, sinó per la seva patètica existència i, sobretot, per la inoperància de les forces de seguretat, que en una ocasió fins i tot el van ajudar a cometre un assassinat. Ah, per cert, no us preocupeu per les descripcions i els detalls macabres, n'hem tingut de molt pitjors; en Jeffrey era un aficionat comparat amb l'Ed Kemper o l'Ed Gein.