L'octubre de 1989, unes vibracions molt fortes trenquen la tranquil·litat a la sala de control de la primera central nuclear construïda a Catalunya. Una explosió a la turbina provoca un gran incendi que ho crema tot al seu pas, però els treballadors de Vandellòs I no estan disposats a perdre la seva central.
Són les 22.15 hores del 19 d'octubre de 1989 i els treballadors de la central nuclear de Vandellòs I s'adonen que han de lluitar contra un enemic molt més perillós que el foc: la temperatura i la pressió del reactor amenacen amb la possibilitat de fugues radioactives. Mentre uns intenten abaixar la temperatura del nucli, un treballador detecta una nova amenaça.
Després d'hores agòniques de lluita, la central nuclear comença a estabilitzar-se i s'evita que una fuita de material radioactiu surti a l'exterior. La indignació general creix i s'intensifiquen les demandes pel tancament de la central. Els danys de l'accident són tan greus que, finalment, es decideix desmantellar-la. És el final de la central nuclear, però també del poblat Hifrensa i del món idíl·lic en què han viscut els treballadors i les seves famílies.
