A l'est de la vall Ferrera no hi ha cap muntanya que sobrepassi els 3.000 metres, però són moltes les que arriben i superen els 2.900. És l'alt territori català, on tot resulta amable i acollidor, encara que les arestes i les pedres semblin desolades i aspres. Un lloc on el sol és agradable i els seus habitants resulten sorprenents.
A l'ampla vall de la Cerdanya, on les aigües que formen el Segre van a parar a l'Ebre, trobem una excepció geogràfica creada per homes que es van capficar a dividir la vall en dues nacions; la Cerdanya és un paradís assolellat i amable que del Querol cap al nord és francès i de Puigcerdà cap avall espanyol.
A Aran i al Pallars les valls s'estenen formant harmoniosos circs que exterioritzen la seva intensa vida. Hi ha més de tres-cents llacs: uns estan penjats a la vora dels cims, d'altres semblen ajaguts prop de les pastures verdes. La llum dels pics dona encant a tot el paisatge, que té una bellesa indescriptible. En el pla de Beret neixen dos rierols a pocs metres l'un de l'altre.
Des del Perdiguero al port de Bielsa, a França, els rius principals s'anomenen "nestes". Aquí està el veritable regne dels tres mil i és on les glaceres donen contínuament ambient d'alta muntanya. Un seguit de vint pics sobrepassa la cota dels tres mil metres i més d'una trentena superen els 2.900.
Tot i que el Balaitús és l'últim 3.000 dels Pirineus, la travessa fins al pic d'Anie és impressionant: va cap al nord, pel pic Meillon, on culmina la vall de l'Ara per seguir cap al Gran Facha i el Cambelés; s'agafa a la roca granítica del Balaitús i del Pallas i deriva cap al sud, deixant al costat el Midi d'Ossau.
Les muntanyes calcàries del pic d'Anie són el preludi de l'agradable Pirineu basc, on els Pirineus s'endinsaran al mar. Hi ha molta presència humana sobre la terra, bucòlica i tradicional. Els relleus són ondulacions humides i màgiques. Els pastors no estan lluny del mar i l'ambient és a la vegada molt verd i lluminós.
